Liquats vegetals: bones alternatives a la llet de vaca

 

Què passa amb la llet de vaca?

Som l’únic mamífer que després del període de lactància materna continuem consumint làctics.

De nadons assimilem totalment la caseïna present a la llet de la mare, però un cop ens fem grans, només la digerim parcialment, perquè disminueix l’enzim necessari per fragmentar aquesta proteïna.

Aquestes molècules de caseïna es dipositen en l’organisme de manera que dificulten l’absorció d’altres nutrients i contribueixen a l’aparició d’alteracions intestinals. Aquesta “agressió” contínua pot desencadenar desequilibris relacionats amb la immunitat, com per exemple artritis o al·lèrgies i problemes de pell, entre d’altres.

Sempre hem sentit a dir que la llet de vaca és imprescindible per obtenir la quantitat de calci que el cos necessita. Efectivament la llet animal aporta molts nutrients (més aviat en excés), però aquests no son adequats per a l’alimentació humana, és clar que no són les mateixes les necessitats d’un nadó humà i les d’un vedell, per exemple. Ara bé, la millor llet que pot rebre un infant humà és la de la mare (mentre s’és lactant).

Pel que fa al calci, ens hauríem de preocupar més de les pèrdues que del subministrament i incloure en la dieta una bona quantitat de verdures (col-i-flor, bròquil), cereals (civada, ordi, blat), llavors (sèsam), fruits secs (ametlles, avellanes), etc.

Si bé és cert que la llet conté molt calci, també és cert que cada vegada ens trobem més casos de persones que no toleren gens bé aquesta beguda, ja sigui perquè els provoca molèsties digestives o pel deteriorament de la mucosa intestinal que ocasiona. Per més calci que tingui, hem de buscar altres opcions per millorar la digestió i la correcta absorció de nutrients. Una bona opció és tastar la llet de cabra de bona qualitat o bé incorporar en els plats petites dosis de llavors de sèsam, fruita seca, algues…

En aquest article volem és donar-vos alternatives a la llet de vaca.

Beguda de soja

La soja és un llegum especialment ric en proteïnes, conté el perfil complet dels vuit aminoàcids essencials. Entre els diferents productes elaborats a base de soja trobem la seva llet, anomenada així perquè es pot quallar i fer-ne el tofu ("formatge") o iogurt de soja. És la beguda vegetal amb major contingut en proteïnes, menys grassa i per tant més baixa en calories. És rica en lecitina, substància que nodreix els nervis i ajuda a disminuir el colesterol en sang. El seu únic desavantatge és la menor proporció de calci. També la podem fer servir a la cuina per a receptes tradicionals, salses, maionesa, beixamels, etc. Es contradictòria a les persones que tenen hipotiroïsme.

Beguda d’arròs

És molt digestiva, ideal per a persones de digestions lentes o estómac delicat. Aporta magnesi i àcids grassos poliinsaturats que mantenen neta la circulació sanguínia de dipòsits grassos, és hipotensora, antidiarreica i depurativa ajudant a reduir els nivells d’àcid úric en sang. És la beguda més recomanable per a persones al·lèrgiques. És la beguda vegetal més recomanable durant els mesos d’estiu.

Beguda de civada

La civada és un cereal de grans propietats nutritives d’entre les quals destaquen els seus àcids grassos essencials i el seu alt contingut en Vit. B1 (tiamina), ferro, manganès i oligoelements. És la beguda vegetal més indicada per a persones estressades, que pateixen insomni i alteracions digestives d’origen nerviós, ajuda a asserenar-se gràcies l’aportació de vitamines del complex B i combat eficaçment la retenció de líquids.

També és recomanable per a qui practica esports, excursionisme i persones de la tercera edat pel seu alt contingut en fibra.

Begudes d'ametlles, avellanes, nous i coco

Poden trobar-se tant en pasta (per diluir en aigua calenta) com en bric ja preparades per consumir. Aquestes begudes en procedir de fruits oleaginosos són molt més energètiques, aportant més calories i sucres de ràpida absorció.

D’altra banda, aquestes begudes són excel·lents fonts de minerals com calci, fòsfor i potassi, així com vitamina A i àcid pantotènic (vitamina B5). És important evitar les que estan ensucrades i preferir aquelles sense edulcorar. Són las begudes vegetals especialment indicades per a nens, adolescents, convalescents i mares lactants.

Les millors fonts de calci d'origen vegetal

Els aliments més rics en calci assimilable són els llegums i hortalisses com mongetes verdes, espinacs, bledes, pèsols i cigrons, sobretot el bròquil i la coliflor, així com els cereals integrals, els quals proporcionaran una bona aportació d'aquest mineral. De vegades cal recórrer als suplements de calci en forma de comprimits elaborats a partir del mineral base. Les fonts més denses, però que hem de consumir amb més moderació pel seu alt valor calòric, són els fruits secs i el sèsam.

Es recomana disminuir el consum de cafè ja que aquest ens fa expulsar més calci a través de l'orina.     

 

 

Oligoteràpia: La teràpia oblidada.

 

La paraula oligos prové del grec i la seva traducció és "poc", de manera que els oligoelements són minerals que tenim en la composició del nostre cos en quantitats infinitesimals, però que en cas de la manca d'algun d'ells el nostre organisme es desequilibra podent d' aquesta manera arribar al que anomenem malaltia.

Els pares de l'oligoteràpia van ser Jacques Menetier, Gabriel Bertrand i Henry Picard, i gràcies a ells podem avui dia aplicar aquesta senzilla però importantíssima teràpia.

La seva funció és catalitzadora. Al nostre organisme es produeixen milers de reaccions químiques per segon i els catalitzadors (enzymas i oligoelements) són imprescindibles perquè aquestes es duguin a terme de la manera més ràpida possible i amb la mínima despesa energètica.

Són atòxics i compatibles amb qualsevol medicació i tractament, inclosa la al·lopàtica (medicina tradicional) i ajuden a eliminar els efectes secundaris. No hi ha risc d'intoxicació ja que els que ens sobren els eliminem per l'orina, i els poden prendre tot tipus de persones, des d'una embarassada fins a un nounat.

Les condicions que necessitem perquè aquestes reaccions bàsiques per a la nostra vida es produeixin de manera satisfactòria depenen de diversos factors: l'energia que disposem, l'oxigen que respirem, la alimentación en equilibri entre glúcids, pròtids i lípids, el pH de les nostres cèl·lules i la quantitat de vitamines i minerals necessaris perquè aquestes accions es puguin dur a terme.

Ja en el segle XVIII s'utilitzava la espoja marina per tractar el goll o el vi macerat amb llimadures de ferro per a la clorosi (manca de minerals), i el primer oligoelement del que tenim notícies sobre les seves accions en el cos va ser el Manganès.

Quan vam començar a sentir alguns símptomes que alguna cosa no va bé, però la malaltia encara no s'ha declarat per al seu diagnòstic, és el moment d'acudir a aquests minerals petits però poderosos, ja que la seva manca és possiblement l'origen del nostre desequilibri.

Potser que comenci amb un estrès, o un disgust que ens accelera, una mica de insomni que ens impedeix dormir o simplement un malestar generalitzat al qual no sabem descriure amb exactitud.

Alguns exemples sobre la importamncia d'aquests minerals i metalls són:

Coure Funciona com un element integrador del ferro, zinc i la vitamina C, i resulta essencial per al cervell i els neurotrasmisions, la producció energètica i per regular diversos processos hormonals.

Ferro Aquest oligoelemt és imprescindible per a la producció d'energia, alguns processos cerebrals i per la composició de glòbuls vermells ajudant a respirar a la nostra cèl·lules, ja que tots els gasos necessiten un metall per assimilar i el que utiliza nostre tan preuat oxigen és el ferro. És per això que la seva manca produeix anèmia.

Crom El Crom ens ajuda a cremar el greix que ens sobra i estabilitza el sucre a la sang, evitant així un augment innecessari de la gana i prevenint el risc de diabetis .

Cobalt Aquest oligo és un component imprescindible per a la vitamina b-12 fomentant a més la creació de glòbuls vermells.

Iode Ens ajuda a estimular i regular la tiroide, l'estrogen i el control del metabolisme, indispensable en casos d'hipotiroïdisme. Durant l'embaràs és important la seva presència ja que ajuda a enfortir la salut del fetus.

Magnesi El magnesi és essencial per a la síntesi de més de 100 enzims, per a la conservació de les cèl·lules i les seves membranes, per a la funció muscular i el metabolisme ossi, sent a més necessari per a la producció de serotonina.

Manganès Una de les funcions més importants del manganès és la de frenar els radicals lliures, responsables dels nostres estrès oxidatiu, també ens regula els neurotransmissors cerebrals. El manganès és un gran aliat en casos d'al·lèrgies respiratòries i estacionals.

Zinc
Aquest component integra més de 200 processos enzimàtics que afecten la funció immune, al metabolisme i la digestió, per la qual cosa constitueix un dels oligoelements més importants per a l'organisme. També és un bon aliat contra la disfunció erèctil i la producció de testosterona.

Silici Aquest mineral es troba a tot arreu, a la natura suposa un 25 per cent de l'escorça terrestre i en el nostre organisme en els ossos, la pell, les ungles, els cabells, les articulacions ... ajudant al nostre cos a produir col·lagen. . En el cos rep el nom de silici orgànic i és un oligoelement essencial per a la salut.

Seleni És un dels antioxidants més potents que disposa el nostre cos ajudant-nos a combatre l'oxidació per la seva funció catalitzadora.

Fòsfor És part del procés d'obtenció d'energia estant a més present en la composició dels nostres ossos.

Es calcula que al nostre organisme hi ha al voltant de 70 oligoelemtos, tots de molta importància per a l'equilibri de la nostra salut, Calci, Sodi, Liti, Potassi, Clor ....

Una alimentació equilibrada ens permetrà estar en possessió de tots ells, però no hem de dubtar a prendre'ls aïllats quan entrem en manca d'algun d'ells.

Els seus efectes en el nostre cos són ràpids i espectaculars.

 

Vols aprimar-te?

 

Et proposem un mètode fàcil, senzill i sense passar gana. 

 

El secret per aconseguir un pes adequat, segons l’alçada i la constitució, és educar i instaurar hàbits nous i saludables, acostumar-se als gustos naturals dels aliments i evitar els sabors extrems, com molt salat o molt dolç. 

 

La clau per aconseguir un pes harmònic la trobem en el compromís personal, a ser conscient del que és beneficiós per a la salut i del que no, a fer una reeducació, un canvi en els hàbits alimentaris, a augmentar l’activitat física diària i a perdre pes de manera   moderada, realista i sostinguda, perquè, tal com ens recorden els experts en obesitat de tots els països, cal aprimar-se lentament, buscant una disminució de la massa magra, ja que quan ens aprimem de pressa principalment és per una pèrdua d’aigua, bàsicament, i no pas de greix. 

 

I, sobretot, cal deixar-se assessorar sempre per un expert. 

  

Els complements nutricionals, un bon recurs per donar suport a les dietes d’aprimament. 

 

Nosaltres et proposem començar per una bona depuració... 

 

La carxofa és coneguda per les seves propietats que milloren la funció hepàtica, fins al punt que pots ser consumida com un remei natural per al fetge gras. Certs compostos d'aquesta hortalissa capten els radicals lliures evitant l'oxidació dels greixos, especialment el colesterol LDL o colesterol dolent. 

 

Les propietats de la carxofa per perdre pes són: 

 

• És diürètica: actua sobre la retenció de líquid, estimulant la funció renal. Eliminen l’excés de toxines a través de l’orina. 
• És depurativa: actua a nivell intestinal com un suau laxant. 

• Millora el metabolisme digestiu. 
• Ajuden a estimular la vesícula biliar amb l’eliminació de greixos 
• Redueixen els triglicèrids i el colesterol 

Doncs bé, principis actius d'aquesta hortalissa estimula la producció de bilis al fetge. Per acció de la bilis greixos que integren els aliments són fraccionades i metabolitzades de tal manera que són eliminades del cos, evitant que passin a la sang i per tant al teixit adipós. 

Les propietats depuratives de la carxofa es basen en la seva composició química, ja que les substàncies que componen aquesta planta medicinal, determinen els efectes aprimadors. De tal manera, la carxofa és considerada un excel·lent coadjuvant de les dietes per baixar de pes en forma ràpida. 

 

Nosaltres t’oferim un pla nutricional adequat a les teves necessitats i amb l’ajuda d’unes ampolletes d’alcachofa i altres extractes de plantes.  Aquestes ampolletes són un complement ideal per a les dietes amb poques calories i són de gran benefici per a les persones que pateixen de sobrepès. 

 

Perdràs pes amb sentit comú :=) 

L'oli d'onagra i la salut de la dona.

 

 

S'ha comprovat que la utilització de l'oli d'onagra resulta molt indicat per a tractar una sèrie de malalties relacionades amb la salut de la dona: 

 

El 80% de les dones pateix la síndrome premenstrual. 

 

Síndrome premenstrual: (SPM): L'àcid gamma-linolènic contribueix a la fabricació de prostaglandina E1, una espècie d'hormona, que redueix els processos inflamatoris. Aquesta propietat resulta molt útil en el tractament dels símptomes negatius de l'SPM. No és una malaltia en si, però pot alterar greument la qualitat de vida dels que la pateixen. Tensió mamària, inflor, irritabilitat o retenció de líquids són alguns dels seus símptomes. segons un estudi l'oli d'onagra és el tractament preferit pels ginecòlegs per pal·liar els símptomes de la síndrome premenstrual. 

S'entén com a síndrome premenstrual el conjunt de símptomes físics i psíquics que apareixen a la segona fase del cicle menstrual, des de l'ovulació fins a l'aparició de la menstruació (entre 7 i 14 dies abans). Aquests símptomes són més freqüents entre les joves, i augmenten conforme s'aproxima l'arribada del període menstrual i aconsegueixen la seva màxima intensitat entre el dia anterior i el dia d'inici de la menstruació i, encara que no és un malaltia en si, sí que "quan afecta la qualitat de vida de la dona, com succeeix en molts casos, sí que cal tractar". 

El 80% de les dones pateix un o varis d'aquests símptomes, com tensió mamària, inflor, retenció de líquids, dolor abdominal, de cap, depressió o irritabilitat, que en un 10% dels casos poden arribar a ser incapacitants. L'ús d'aquest oli constitueix una alternativa sense contraindicacions a l'ús d'inhibidors de prostaglandina o hormones. 

 

Infertilitat: la utilització de l'oli d'onagra pot ser útil per a solucionar certs problemes d'infertilitat relacionats amb problemes hormonals de la dona. 

 

Quists d'ovari: El seu ús pot resultar efectiu en la reducció dels quists d'ovari. 

 

Endometriosi: Aquesta inflamació del teixit de l'úter és responsable de l'endometriosi que produeix, entre altres símptomes, el sagnat excessiu durant la menstruació. 

 

Bonys a les mames: l'oli d'aquesta planta, rica en àcids grassos Omega-6, semblen reduir les inflamacions mamàries, evitant o reduint la formació de bonys benignes en les mames (mastopatia fibroquística) 

Les hormones produïdes pels ovaris compleixen un paper fonamental en la salut de les dones, ja que participen en nombroses funcions de l'organisme, a més de la sexual i reproductiva. Per això, és important que funcionin correctament, i en cas que no sigui així l'oli d'onagra pot ser un gran aliat per millorar el seu funcionament. 

 

El climateri és una època en la vida de la dona en què els estrògens i la progesterona també es veuen alterats, aquesta vegada per un agitament de la funció ovàrica. Aquest canvi hormonal produeix símptomes com sufocacions, insomni, mals de cap, disminució del desig sexual, taquicàrdies, etc. Com a conseqüència d'aquests trastorns, les dones poden patir problemes seriosos de salut com ara l'osteoporosi. 

 

L'oli d'onagra és el millor aliat per a les dones que pateixen trastorns hormonals, ja que és ric en àcid gammalinoleic (GLA), format a partir dels àcids grassos essencials. Per això, l'oli d'onagra ajuda a la producció substàncies similars a les hormones, de manera que és útil en tot tipus de síndromes causats pels desequilibris hormonals. 

 

De fet els indis americans van ser els primers a apreciar les propietats d'aquest oli per millorar els símptomes de nombroses malalties, per això preparaven amb les llavors un bàlsam per aplicar als malalts, millorant el seu estat. A més, l'oli d'onagra és útil per a altres problemes com malalties cardiovasculars, artrosi reumatoide, envelliment prematur i tot tipus de problemes dèrmics. 

 

Per això, tinguis l'edat que tinguis, comença a utilitzar l'oli d'onagra quan apareguin els primers símptomes de trastorns hormonals. Aprofita aquest tresor que t'ofereix la natura i gaudeix de la vida plenament. 

 

Si patiu qualsevol d’aquests problemes hormonals de la dona, nosaltres t’ajudem a complementar-ho amb una bona dieta ajustada a les teves necessitats. 

  

Recordeu que l’alimentació juntament amb els complements nutricionals i fer exercici físic son la clau per prevenir qualsevol infermetat.