Al•lèrgies primaverals?

La reacció al·lèrgica ocorre quan un individu que inhala per exemple pol·len i té el sistema immune sensibilitzat, llavors fa produir anticossos. Aquests anticossos s’uneixen a cèl·lules mastòcits, que contenen histamina. Quan els mastòcits són estimulats pel pol·len o la pols, s’allibera la histamina (i altres productes químics). 

Això causa la picor la inflamació i la producció de mucositat. Els símptomes varien entre els individus.

La histamina és una amina biològica involucrada en respostes immunes locals; també regula funcions fisiològiques a l'estómac i actua com a neurotransmissor.

Per enfortir el sistema immunitari haurem de tenir en compte:

Fetge i intestins: els dos òrgans que hem de cuidar per prevenir al·lèrgies. Si aquest òrgan no funciona bé, podem tenir nàusees, sobrecàrrega i acumulació de toxines, fet que es tradueix en esgotament físic, inestabilitat del sucre en sang amb risc de tenir hipoglucèmies i possibilitat que apareguin al·lèrgies i sensibilitat alimentària, entre altres desajustos orgànics. prendre infusions de boldo, fer una dieta més aviat vegetariana durant unes setmanes, consumir aliments amargants com carxofes, raves, endívies, escarola. Si la persona es nota amb una sobrecàrrega important, llavors podem recórrer a la complementació natural, com per exemple aminoàcids sulfurats o algues clorel·la o espirulina, riques en clorofil·la i que ajuden a eliminar les toxines acumulades.

D’altra banda, també hem de cuidar el sistema intestinal. Moltes persones amb problemes al·lèrgics poden tenir hiperpermeabilitat intestinal, una situació que dificulta dur a terme correctament les funcions de barrera intestinal. Per enfortir el sistema intestinal, és bàsic assegurar una bona flora intestinal, que s’encarrega de funcions diferents, com defensar l’intestí davant d’infeccions, ajudar a absorbir correctament els nutrients i a digerir alguns aliments, i també és imprescindible per sintetitzar determinats nutrients com la vitamina K i les vitamines del grup B. Els probiòtics presents en els iogurts, quefirs i aliments fermentats com tamari, miso, tempeh, pickles… i prebiòtics presents en la fibra alimentària també son molt importants.

Si hi ha hiperpermeabilitat intestinal, és interessant evitar els aliments que pensem que ens produeixen més intolerància i també els que ens poden irritar la mucosa intestinal, com el cafè, begudes amb gas ensucrades, xocolates, farines refinades… Un bon complement que ajuda a recuperar la permeabilitat intestinal és la L–glutamina i l’aigua de mar isotònica.

Sempre és millor la prevenció!

Allunya’t de la cistitis!

Més enllà dels antibiòtics, seguir uns bons hàbits alimentaris i prendre suplements naturals tant per prevenir com per tractar la cistitis -i acabar evitant infeccions renals- ens ajudarà a millorar la nostra salut de manera integral.

Les cistitis són infeccions bacterianes del tracte urinari i més concretament de la bufeta urinària i, quan es detecten tots aquests símptomes, hem de recórrer al tractament tan aviat com sigui possible per evitar que es desencadeni una infecció renal. Les dones són molt més propenses a tenir-ne, ja que tenen la uretra més curta i és més a prop de l’anus que no pas la dels homes. 

L’embaràs, les relacions sexuals, l’ús del diafragma com a mètode anticonceptiu, la menopausa o una baixada de defenses de l’organisme (també multicausal, ja sigui per estrès, nervis, una dieta poc equilibrada, mals hàbits alimentaris, després d’un tractament antibiòtic, etc.) serien alguna causes.

Se’n poden tenir tot l’any, però són més freqüents a l’estiu, sobretot si estem gaires hores amb el banyador, ja que un ambient humit és un medi de conreu de bacteris que poden arribar fins a la vagina i adherir-se a les parets del tracte genitourinari. De totes maneres, i cada vegada amb més freqüència, moltes dones tenen infeccions recurrents durant tot l’any, no només en època de calor.

Aliments limitats (consumir de forma esporàdica, en petites quantitats o millor restringir-los):

·         Llet i lactis: els més grassos, formatges molt madurs o fermentats, lactis que porten melmelades, nata o que estan enriquits amb nata.

·         Proteïna animal: carn greixosa, productes de xarcuteria, embotits grassos, foie gras, patés, vísceres, enllaunats i precuinats.

·         Cereals i llegums: pa fresc acabat de sortir del forn tipus baguette i pasta poc cuita (fermenten a l’estómac i creen molèsties). En relació a la llegum, aquelles que es cuinen amb ingredients grassos d’origen animal (cansalada, botifarra, xoriço, etc.).

·         Fruites: fruites seques, en almívar, fruites confitades i gebrades.

·         Begudes: cafè, te i totes les begudes alcohòliques.

·         Altres productes: fregits grassos, pastisseria i rebosteria, xocolata i salses greixoses, salses picants.

Hàbits per tractar les infeccions

·         Fer una alimentació rica en cereals integrals (quinoa, mill, arròs integral, cuscús integral…), llegums (llentilles vermelles, azukis…), proteïnes vegetals, farines integrals, peix blanc i blau.

·         Menjar fruites seques com les nous d’Amèrica i del Brasil i llavors com les de sèsam, lli, gira-sol, carabassa o chía.

·         Menjar productes rics en ferments com el miso, el quefir, etc.

·         Intentar evitar productes lactis i, si en prenem, que siguin d’ovella o de cabra.

·         Menjar espàrrecs.

·         Tenir una bona higiene íntima, sobretot després de les relacions sexuals.

·         Beure molta aigua durant el dia i prendre infusions ajuda a potenciar la diüresi de manera natural per mantenir la salut de les funcions urinàries.

·         Prendre probiòtics en forma de complement (Lactobacillus acidophilus, Bifidobacterium lactis, Bifidobacterium bifidum) durant un període de tres o quatre mesos, i fer un breu descans de un, dos o tres mesos i tornar a començar el tractament ajudarà molt a tenir una base de defenses sòlida.

·         Els Nabius vermells.

En resum, seguir uns bons hàbits alimentaris i prendre suplements naturals tant per prevenir com per tractar la cistitis -i acabar evitant infeccions renals- ens ajudarà a millorar la nostra salut de manera integral. Segur que ens preguntarem per què no vam començar el canvi abans!

GOLDEN MILK

LLET DAURADA ANTIINFLAMATÒRIA

A més de totes les propietats antiinflamatòria, neuroprotectora, antioxidant i antitumoral, potència la teva flexibilitat i un moviment fluid, també molt utilitzat per la gent que pràctica yoga.

La cúrcuma és l'arrel d'una planta de la família del gingebre que creix principalment a l'Índia. En la doctrina ayurvèdica, la cúrcuma depura la sang, afavoreix la digestió i contribueix a tenir una bona salut.

La llet daurada conté olis essencials i la substància activa curcumina: ingredients vitals que ens mantenen flexibles.

Ingredients, de naturalesa ecològica:

1/8 tassa de cúrcuma

1/2 tassa d'aigua

¼ litre de llet d'arròs, coco o quinoa (segons preferència)

2 cullerades d'oli d'ametlles o de cànem

1 culleradeta d'oli de coco

Stevia o mel crua (si està permès en la seva dieta) per endolcir

Preparació:

Cuinar la cúrcuma en aigua fins que es formi una pasta. El temps de cocció recomanat és de 8-10 minuts. Si cal, afegir més aigua. Mentrestant, veu escalfant la llet i retira-la del foc just quan arrenqui el bull. Afegeix la pasta de cúrcuma en la llet i barreja bé tots dos ingredients. Finalment, afegeix l'oli d'ametlles o de cànem i endolciu amb tot el que prefereixis.

Tip: També podeu preparar grans quantitats d'aquesta pasta de cúrcuma i guardar-la sense problema a la nevera. Pot durar fins a 40 dies. D'aquesta manera, tindràs sempre a mà la deliciosa llet daurada.

La proporció dels ingredients és molt fàcil de recordar: 1 part de cúrcuma per 4 parts d'aigua.

Vitamina D i el càncer

La vitamina D pot augmentar les taxes de supervivència entre els pacients amb càncer (J Clin Endocrinol metab)

Pot influir en el pronòstic de les persones amb càncer de mama, càncer colorectal i limfoma

Els pacients amb càncer que posseeixen nivells més alts de vitamina D en el moment del diagnòstic tendeixen a registrar millors taxes de supervivència i romandre en remissió més temps que els malalts que estan mancats de vitamina D, segons conclou un nou estudi publicat a "Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism ".

El cos produeix de manera natural vitamina D després de l'exposició a la llum solar i a l'absorbeix de certs aliments. A més d'ajudar al cos a absorbir el calci i el fòsfor necessaris per tenir els ossos sans, la vitamina D afecta una varietat de processos biològics mitjançant la seva unió a una proteïna anomenada receptor de la vitamina D, que està present en gairebé totes les cèl·lules del cos.

“Al revistar estudis que en conjunt van examinar els nivells de vitamina D en 17.332 pacients amb càncer, es va demostrar que els nivells de vitamina D estan relacionats amb millors resultats en diversos tipus de càncer", segons resumeix un dels autors del treball, Hui Wang , professor de l'Institut de Ciències de la Nutrició a l'Institut de Ciències Biològiques de l'Acadèmia de Ciències de la Xina, a Xangai (Xina).

Concretament, "els resultats suggereixen que la vitamina D pot influir en el pronòstic de les persones amb càncer de mama, càncer colorectal i limfoma."

La metaanàlisi es va centrar en els resultats de 25 estudis separats que van mesurar els nivells de vitamina D en pacients amb càncer en el moment del diagnòstic i el seguiment dels índexs de supervivència. En la major part de la investigació, els malalts tenien proves sobre els seus nivells de vitamina D abans que se sotmetessin a un tractament per al càncer i l'estudi va mostrar que un augment de 10 nmol / l en els nivells de vitamina D està vinculat a un increment del 4% en la supervivència de les persones amb càncer.

Els experts van trobar el vincle més fort entre els nivells de vitamina D i la supervivència en el càncer de mama, el limfoma i el càncer colorectal, però hi va haver menys evidència d'una connexió en les persones amb càncer de pulmó, càncer gàstric, càncer de pròstata , leucèmia, melanoma o carcinoma de cèl·lules de Merkel, encara que les dades disponibles van ser positius.

"Tenint en compte que la deficiència de vitamina D és un problema generalitzat a tot el món, és important assegurar-se que totes les persones tinguin un nivell suficient d'aquest important nutrient. Els metges han de prestar molta atenció als nivells de vitamina D en les persones que han estat diagnosticades de càncer ", recomana Wang.